Des del crit
del meu silenci
et canto mots
que no arriben a poesia,
però surten del
pou de la profunditat.
Al bressol de la lluna
hi endormisco el meu neguit.
La pau dels arbres
i els llavis de la nit
són la dida per l’esperit.
Intento obrir els ulls
amb ninetes noves
i que la mirada
tingui diòptries renovades.
M’extasia la caiguda
de les fulles, amb el mar
i la llevantada, el cant
dels ocells i el vol de la gavina...
z
onatge
Doncs m'afegeixo al crit del silenci i et dic només bona nit, onatge!
ResponEliminaI bon dia, perquè sempre hi ha coses que celebrar. Una abraçada.
ResponEliminaEndormiscar-se amb un paisatge marí com el que descrius, deu ser una delícia.
ResponElimina