Va caducar
la innocència,
em va quedar
la sensibilitat
i la tendresa...
Anem creixent
i tot ho fem
i ens exigeixen
dosi d’adult...
Però jo encara somio
i volo amb una gavina,
el vaixell de paper
travessa totes
les tempestes...
Es va acabar
un temps de nens,
però Ell encara
viu a dins de mi,
som amics,
no tenim secrets
o potser sí,
no sé si Ell
m’ho explica tot...
onatge
Bons temps els de la fràgil innocència. Crec, però, que no arriben a caducar mai.
ResponEliminaFins aviat
Hi ha moments que no trob la preada innocència que em queda, juga a fet i amagar... no deixaré de buscar.
ResponEliminaUna abraçada perenne!
Quadern de mots, hauríem de viure sempre amb una espurna d'innocència...
ResponEliminaDes del far amb innocentment.
onatge
Ventafocs, has de seguir el camí de la innocència, segur que la trobaràs...
ResponEliminaDes del far amb ...cència.
onatge