Tota semblança amb la realitat... Ai! ara no sé què dir... Se m’escapa el somriure per sota el nas...
Carai noi!
Quan hi ha eleccions
tot són abraçades i petons.
Però després tot
són IMPOSICIONS.
No penses gaire
en els habitants,
tot és de cara al partit
que t’oprimeix tan.
Alcalde abans
ens saludàvem
una mica, però ara
no et saludo
per arrogant,
tens el somriure
de l’antipatia.
Et creus l’amo
de la ciutat,
i la cadira un
vitalici per a
l’eternitat...
Alcalde no m’has
arreglat el carrer,
però sí que ho
has fet amb el teu...
Mentre nosaltres
ens hem d’estrènyer
el cinturó, tu
i el consistori
cada dia gasteu
una talla més ...
Massa sovint
ens vols fer
combregar amb
rodes de molí.
Et deus pensar
que no sabem llegir.
Sort que no ens
quedaràs en testament,
però si que ho farà
el teu malbaratament
i endeutament pels
segles dels segles.
Et desitjo bon vent
i barca nova...
onatge
Sort que no sóc el teu alcalde!
ResponEliminaMolt bona aquesta!no sé si tenim el mateix alcalde però estic d'acord!
ResponEliminaAvui m'han trucat per telèfon per veure si vull assistir a una reunió amb l'alcaldable de la meva ciutat.
ResponEliminaI Tant! que hi aniré. fa 15 anys que m'estic barallant mb l'Ajuntament...M'anirà de perles aquesta trobada . I tu l'has clavada :)
Hola Jordi, la mussa d'aquest poema ja no és alcalde, però pensa que em quedo curt... I tot i que no es pot generalitzar, és exportable a molts ajuntaments...
ResponEliminaDes del far amb un llibre a les mans.
onatge
Hola Elfreelang, no, no tenim el mateix alcalde, però és prêt-à-porter...
ResponEliminaDes del far mirant el mar.
onatge
Joana, sinó t'hi entens..., sempre pots posar l'anunci que publico jo, que diu: Canvio guitarra per fusell, estic fart de protestar cantant!...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Uis, em sembla que tu deus viure a un poble de la Vall d'Albaida, per què l'alcalde del que parles em sona molt!
ResponEliminaAl remat, tots els alcaldes són iguals! Al meu poble, l'alcalde, a eleccions, convida als jubilats de cada barri a una xocolatada (amb diners de l'Ajuntament -nostres, de tots!-). Després, s'oblida d'ells durant quatre anys.
ResponEliminaPareix ser que el teu poble i el meu, no són tan diferents.
Una abraçada
Tot això em sona... pot ser que el mateix alcalde arribi a tot arreu?
ResponEliminaVeig que hi ha un clam popular perquè tots ens trobem amb situacions similars. La questió, però, és que són els vots de la gent qui els posa on són i aquells que segurament ho farien bé o bé no es presenten a eleccions o bé no els vota ni déu.
ResponEliminaPensa que l'alcalde només n'és el cap visible; si és caparrut potser es veu més, si el té petit no tant, però que els regidors del seu equip de govern manen tant o més que ell; prenen les decisions i l'alcalde signa. Així que el teu poema hauria d'encabir més gent..., tot l'ajuntament, potser.
ResponEliminaM'ha agradat molt. Una abraçada.