Entre els silencis
la teva veu.
Un crit de vida.
Una pausa
entre el tràfec.
Pas a pas
el passeig de viure.
Entre l’ofec
l’alenada fresca.
En el desert d’homes,
de tant en tant
una flor.
A la Babel una
llengua amb arrels.
En el gel fred,
la teva carícia.
Un bon viatge
abans del destí final...
Supervivent
als teus llavis
sense ser-ne resident.
La parpella
que em protegeix
quan el sol
m’enlluerna...
onatge
Preciós. M'ha agradat molt.
ResponEliminaUn crit de vida des del Vallès! Gràcies per ser-hi!
ResponEliminaNecessito una alenada fresca...
ResponEliminaSalutacions onatge!