dimecres, 9 de març del 2011

Un rellotge sense corda...











Un
rellotge sense corda,

un rellotge de sol sense sol,

un altre sense temps.

Un rellotge de sorra

escampat per la sorra.


M’agraden els rellotges

de sol a temps de lluna...


Tothom va tan de pressa

buscant el seu temps

que passen pel costat

però no es veuen...


Mai no hi ha temps

a tenir temps.

I demà sempre

és un temps

que no arriba mai.


El repic de campanes

no és un temps,

només és un anunci de...


onatge

5 comentaris:

  1. Saps que col·lecciono rellotges de sorra? de vegades em quedo embadalida mirant-los i veig passar la vida, és un sensació infinita de pau i tranquil·litat com si jo em parés i la vida seguís el seu curs.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. El temps ens marca. Massa, diria jo. Però en el temps, les coses canviaran. Temps al temps.

    M'agrada.
    Una salutació

    ResponElimina
  3. Ara m'has fet pensar en com pot ser que un mateix temps transcorri ràpid per a unes coses i lent per a unes altres? Potser el mateix temps ens ho dirà...

    Que tinguis un bon jorn!

    ResponElimina
  4. M'agrada el temps que no depèn del temps...
    Una abraçada eterna!

    ResponElimina