Als teus genolls
hi reposen les
meves mans
sense pressa
però amb camí.
Els genolls
són la frontera
entre cames i cuixes.
Amb la carícia
s’hi encén el
foc del desig...
Cada genoll és
un cim abans
d’arribar al pendís...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Mans amb camí!
ResponEliminaRecorde una sèrie de Tv, Ally Mcbeal, on els genolls i les reunions els donaven molt de joc...
ResponEliminaAi genolls, repòs de cors indecisos, potser cautelosos, o deferents, o simplement portes del desig que romanen tancades a l'espera que algú les truqui.
ResponEliminaM'agrada aquesta maner a de veure els genolls!
ResponEliminaM'agrada el camí dels "teus genolls", però si et sóc sincera, com més em miro els meus, menys m'agraden! Què hi farem...?
ResponEliminaJordi es nota que domines la llengua i l'idioma.
ResponEliminaDes del far.
onatge
Maria no recordo la sèrie. Però sense genolls no hi ha cames...
ResponEliminaDes del far.
onatge
Ventafocs, ai! si els genolls parlessin...
ResponEliminaDes del far.
onatge
Carme de vegades ni es veuen...
ResponEliminaDes del far.
onatge
Guspira no m'ho crec, ll`stima que a la fotografia els has deixat fora...
ResponEliminaDes del far.
onatge
Qui ho diria que els genolls amaguen bellesa..., ara que em miro els meus :-S no ho veig tan clar.
ResponEliminaAudrey qualsevol indret del cos amaga o guarda bellesa. Els teus genolls, també...
ResponEliminaDes del far.
onatge