S’omplia la boca
de tot el que
ell era, al final
va morir ofegat...
***
Proclama
la seva generositat
(era un garrepa diplomat)
va morir esgarrapat...
***
Tot era Déu.
I Déu per aquí
i Déu per allà,
al final Déu
se’l va fer seu...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Em quedo amb la primera baula del post; deu ser perquè en conec uns quants, que s'ofegaran algun dia...
ResponEliminaBon diumenge a la tarda!