En la tarda
dels vents
enlairo el
meu estel
i em faig
amic de les
fulles caigudes.
Respiro brisa
i oratge.
Els núvols semblen
atletes amb pressa
per arribar
a la meta...
Ofereixo poemes
a vol d’ocell.
Força i llibertat
són el cos del vent.
De peus a terra
miro cap al cel...
En la tarda
dels vents
m’assec als
penya-segats
i converso amb
el mar...
z
onatge
Ens explicaràs alguna conversa amb el mar?
ResponEliminaVa... fes-ne un poema...
Bona nit, onatge! Una abraçada.
m'ha agradat
ResponEliminaFins aviat
Que passis una bona tarda, doncs, conversant amb el mar.
ResponEliminaUna abraçada.
Les converses amb la mar són de les més boniques.
ResponElimina