dissabte, 12 de març del 2011

Si et fa companyia...










La solitud

és un paraigües

sense multitud...

Els llavis

callats i muts.

Els ulls fins l’horitzó

sense ocells ni taüts.

El temps és una barca

amb rems o sense,

per un mar en calma

o una tempesta que

es menja temps i barca...

La solitud només neix

quan hom no està

bé ni amb ell mateix.

Solitud no és estar sol/a.

Només és, quan deixes

que et faci companyia...

onatge

4 comentaris:

  1. De vegades la solitud es busca, sense que hagis d'estar malament amb tu mateix. És també una manera de trobar-te i dedicar-te un temps que necessites.

    ResponElimina
  2. La solitud és una companyia necessaria per retrobar-se amb un mateix.

    ResponElimina
  3. La solitud és necessària, és imprescindible!! Però solament la notem, com ben bé has dit, quan no estem bé ni amb nosaltres mateixos.
    Ser company d'un mateix és fabulós!

    Salut i companyia!

    Alba.

    ResponElimina
  4. Hola Pilar, la solitud m'encanta...

    Marta estic completament d'acord amb tu.

    Alba compateixo el que dius, malgrat això, hi ha molt gent que la soledat els fa por...


    Des del far una abraçada amb bona mar.
    onatge

    ResponElimina