Tot és fosc,
però tot està
prenyat de llum
que encara no ha nascut.
Tot el que és tort
va néixer en equilibri.
Tot és poc i res no és massa.
L’esperança sempre està
a les arrels de l’arbre de la vida.
Quan arriba la mort
comença la gran composició...
Esperem i tornem a esperar.
Es fa llarg esperar.
En l’espera hi ha l’eco
del gran crit abans
d’arribar...
a
onatge
Tot el que és tort
ResponEliminava néixer en equilibri.
Ja tens raó ja!
L'eco d'un crit ens fa bategar el cor...Si és alegre, ens fa bategar l'esperit.
ResponEliminaMolta llum, Onatge.
En aquest món incert busquem un raig de llum, que il·lumini el camí.
ResponEliminaBonic poema
Fa dies que no us agraeixo la vostra companyia. Avui sí.
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge