He perdut
tres llàgrimes
que m’eren amigues.
Companyes
dels meus ulls,
okupes de l’ànima.
Tres llàgrimes
que sabien de
la meva profunditat,
dels meus somnis
i la llum de la realitat.
No eren llàgrimes
de tristesa,
ho eren de vida.
Eren elles i jo
des de fa
molts anys.
onatge
Hola onatge,
ResponEliminaavui tinc un dia una mica ploraner, així que m'ha vingut de meravella el teu poema.
És preciós, com sempre.
Una abraçada
Avui és colpidor, i dens. Molt bo.
ResponEliminaHola Irina espero que després de tants dies de cada llàgrima hagi florit una rosa...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Hola Jordi, celebro qeu t'hagi agradat.
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge