diumenge, 3 d’abril del 2011

Sempre llaurant..











S’han aquietat

una colla d’anys

als sembrats

de viure, i tot

viu segons les

seves arrels.

Hi ha hagut

bones collites

i de no tan bones.

La vida s’ha

d’anar llaurant

sempre.

onatge



Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Audrey3 d’abril del 2011, a les 22:28

    Cert!, no deixem de llaurar...per les bones collites! i per les no tan bones, que ensenyen quines llavors no hauríem de tornar a sembrar...

    Abraçada!

    ResponElimina
  2. Núria Pujolàs4 d’abril del 2011, a les 8:48

    Sí, senyor,...i que per molts anys poguem veure-ho!

    ResponElimina
  3. Alba4 d’abril del 2011, a les 10:19

    Perquè mai ningú deixi de llaurar...
    Salut i llavors!

    ResponElimina
  4. onatge5 d’abril del 2011, a les 21:20

    Hola Audrey, Núria i Alba, un bon llaurat i una millor sembrada.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)