El galop
ja va al pas,
i res ja és el tot.
Camí i drecera
s’han fos en
un nou nord.
El far és més
que el far.
Records que
s’han consagrat
damunt de l’altar,
sense creus
sense homilies.
Ara la nit
és un plat d’estrelles,
un fruit madur
a l’arbre de la vida...
onatge
Aquest arbre de la vida, guarda totes les creences, sense discriminar-ne cap. Les creences són privades, la convivència és pública i aquest espai de laïcisme s'ha de preservar.
ResponEliminaMira, les estrelles fetes amb trossets de vidre del got trencat, podrien ser les mateixes que ara hi ha en aquest plat i potser una suau brisa les farà volar cel amunt perquè tothom en pugui gaudir de la seva brillantor gaudir...
ResponEliminaL'arbre de la vida és un pou de records, alguns potser ja una mica oblidats.
Petons,
M. Roser
Un bon sopar, i lluminós si no està ple de núvols com ací...
ResponEliminaQuina serenor que és respira! És un poema magnífic, té un molt bon cos i m'ha arribat tota l'essència.
ResponEliminaUna abraçada
Tastar un plat d'estrelles ha de ser un plaer infinit i cosmològic!!!
ResponEliminaJa t'hi cabran, totes les teves estrelles en un plat? Perquè no les vas agafant directament del cel, com qui cull els fruits de l'arbre?
ResponEliminaUn gran poema. Abraçades.