Esquena endurida
forjada a cops de vida.
Però no m’endureixo
de viure, sóc sensible
a vida i dolor,
als pètals d’una flor,
al poema de la pluja,
al pa de la carícia.
La vida bufeteja
il·lusions, però
n’engendro i pareixo
de noves cada dia.
Al món que m’envolta,
tot és ferro i formigó.
No ens han endurit,
ens hem insensibilitzat.
Sembla que només
som sensibles
a morir a mort...
onatge
Aquesta paraula “mort” no m'agrada gens i menys quan últimament m’ha pres i em vol prendré persones tan joves i estimades, amb tanta vida per gaudir.
ResponEliminaDes de aquí un record i molta força per totes elles.
I que no t'endureixis mai! (M'encanten les teves obres d'art il·lustrant els poemes!!!)
ResponEliminaHola magazine.cat, a mi tampoc no m'agrada però forma part de la vida...
ResponEliminaHola Cèlia, m'has fet posar vermell amb això de (obres d'art), si tot el que faig es destrosssar una foto. N'agafaré una de teva i una vegada destrosssada te l'enviaré.
Des del far nit bona.
onatge