Cada paraula
és una flama
del foc interior,
les paraules
són la veu
del silenci,
l’aire del
crit ofegat.
La paraula
és la rosada
pel cor assedegat...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Bonic poema, crit de paraules ofegades, que volen ser lliures.
ResponEliminaHola montse, és ben bé com tu dius...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge