N’hi ha que
van tan vestits
-tapats-
que no senten
la vida.
Insensibles
a la pluja
a una mà
a les flors
al poema
a la carícia...
Ells/es se senten
importants,
potser sí,
però
insen
sibles...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Els insensibles són inapreciables, petits, minúsculs, intàctils i també ximples, capfluixos, capsigranys, poca-soltes, tanoques,,... per no veure, la pluja, la mà, les flors, la carícia del poema.
ResponEliminaFins aviat
El problema és que se senten importants, sí, però ignoren que són uns insensibles. No són conscients de tot allò que es perden, perquè creuen haver-ho aconseguit tot. Quina llàstima!
ResponEliminaUna abraçada.
Quadern de mots i Galionar, vosaltres sou les sensibles de vida.
ResponEliminaDes del far amb sensibilitat.
onatge