Garota
d’aigües netes.
El teu bressol
és la cala.
Ets poema
i metàfora
en l’almívar
del mar.
Garota
a la taula
dels mots,
amb el vi
de la paraula,
ets pa de vers.
Garota
viatge d’escala...
horitzó de sentiment,
capvespre bategant,
hora sense temps,
gemec despert,
celístia de la nit...
onatge
Les metàfores s'enllacen, es trenen, es nuen, en el teu paisatge marí.
ResponEliminaLlegint el poema, quasi que sento enveja de no ser garota...
ResponEliminaUna abraçada.
Sempre aprenc noves imatges quan et llegeixo: "metàfora en l'almívar del mar", deu endolcir la garota...
ResponEliminaPilar gràcier per viatjar amb mi.
ResponEliminaGalionar m'ho va dir tot la garota...
Cèlia, la mestra ets tu...
Des del far tres abraçades.
onatge