S’adormen els mots
a la meva ànima,
però el poema
sempre té insomni...
Em desperto
dins del mar
amb les teves onades.
El vers ens acaricia el cos,
i la metàfora ens endinsa
en la profunditat més profunda.
Cada paraula té
les seves síl·labes
que es gronxen
als teus llavis...
onatge
Les mans del vers són les que en saben més de carícies, i coneien el lloc exacte on seran més ben rebudes.
ResponEliminaUna abraçada nocturna.
Aquesta necessitat que ténen els poemes de sortir i sortir sempre, sigui l'hora que sigui... conec la sensació. Ténen vida pròpia i ens condicionen.
ResponEliminaI l'esguard et mira, ben endins del vers.
ResponEliminaGalionar és ben bé com tu dius...
ResponEliminaJoan els poemes són com vida de qui els escriu que surt enfora...
Jordi de vegades la mirada del vers és capriciosa...
Des del far bona nit.
onatge