On hi ha tristesa
hi ha bellesa només
cal tenir ulls de tendresa.
I cada llàgrima
és un mar de vida.
I cada flor una carícia
de pètals. Al sembrat
de la soledat també
hi arriba el sol.
Quan el fred vesteix
un cos, també hi ha caliu.
Cal vigilar
amb les males herbes:
la mesquinesa,
l’orgull,
l’enveja,
l’ego,
l’estupidesa,
l’odi,
la prepotència,
si no les arranquem
de soca-rel, se’ns
menjaran el fruit i les arrels.
El núvol que
ens acaricia amb la pluja.
I la boira que ens fa
la drecera difusa...
onatge
Boniques paraules.
ResponEliminaFelicitats, per la teva forma d'expressar-te.
petonets
M'agrada mirar amb tendresa.
ResponEliminaM'agraden els teus versos...
Oooh! Les males herbes són arreu i no s'ha de deixar créixer. Am mots com aquests no tenen cap possibilitat de viure...només la bellesa :)
ResponEliminaEl jardí està ple de males herbes! Cal arrencar-les, o bé les podem observar i intentar controlar-les?
ResponEliminaUna abraçada onatge!
Ens hauríem de posar a la pell del jardiner, de la bonica planta i de la mala herba, del senyor que s'hi passeja per aquest jardí tan divers i també, perquè no? del gos que s'hi pixa... així podríem posar-nos cadascú a la pell d'un altre i, potser, poder començar a entendre els sentiments dels altres... Avui has estat molt profund però ens has fet reflexionar per a que les males herbes no inundin els jardins de l'ànima!
ResponEliminaHola maduixeta, gràcies, sóc tal com raja...
ResponEliminaHola Guspira en aquesta vida tot és una guspira...
Joana la bellesa és sota el teu barret...
Alba amb les teves paraules recordo quan el meu pare em deia que la poma podrida fora de la caixa..., però ara que tota la caixa està podrida com ho hem de fer...
Cèlia sort de la teva Transparència...
Des del far una abraçada amb bon onatge.
onatge
La vida des de l'amor, lluny del judici, es fa dolça i fàcil. M'agrada el teu cant a la tendresa. És hora d'alliberar-se de tantes emocions negatives...és hora d'un món nou, que comença aquí en la puresa de tots
ResponEliminaSaps veure l'altra cara de les llàgrimes, de la soledat, de la tristesa..., m'agrada!, també tenen vida, també hi ha esperança i perquè no bellesa, si més no...,hi ha vida sentida!.
ResponEliminaAbraçada!
P.D. passar per casa teva, sempre és una carícia per l'ànima.