dijous, 21 d’abril del 2011

Al país de la sang...









No hi ha més tatuatge

que el que traspassa

més enllà de l’ànima.

Tinc una primera carícia

tatuada a les neurones.

Tot viu al país de la sang...

onatge

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Quadern de mots21 d’abril del 2011, a les 17:41

    la primera carícia, el primer petó, la primera mirada ... això sempre ens queda marcat amb enyorança, amb alegria, amb recança, amb tremolors, amb... SEMPRE.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  2. Calpurni21 d’abril del 2011, a les 23:04

    Afortunadament aquests tatuatges són difícils de llevar.
    Salut.

    ResponElimina
  3. Joan Guasch22 d’abril del 2011, a les 0:05

    tot allò que afecta les emocions (l'ànima?)deixa un senyal perenne, per a bé i, potser algunes vegades, per a mal. Les carícies sempre són per a bé.

    ResponElimina
  4. onatge24 d’abril del 2011, a les 23:16

    Quadern de mots, CALPURNI i Joan, benaurat/da qui té país de la sang...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)