dimarts, 12 d’abril de 2011

La resta sóc jo...














Els meus anys

-la meva edat-

sumen tres.

No hi hagut interferència

entre els anys i jo,

ells han anat –i van-

per una banda

i jo per l’altra.

Això sí, sempre ens

trobem a la cruïlla...

Els meus anys

sempre sumen,


la resta sóc jo...

onatge

6 comentaris:

  1. De fet, l'edat és una manera una mica absurda de mesurar el temps, igual que els rellotges. Durant les diferents etapes de la vida ens podem sentir molt vells o molt joves, al marge del que ens diguin les xifres dels calendaris.
    T'ho diu una dona molt més vella que tu, perquè la meva edat suma 9, el triple que la teva.
    Una abraçada sense calculadora.

    ResponElimina
  2. El bo es sumar, quants més anys millor!

    Salut

    ResponElimina
  3. Hola Núria, Galionar i magazine.cat gràcies per les vostres paraules. De fet és una metàfora meva, per dir que els anys no m'importen gens, el que sí valoro és viure...
    Galionar no crec que siguis una dona vella, potser tens la joventut acumulada... I tens els anys molt ben posats, jo ja se sap, la barba, els reflexos grisos...

    Des del far tres abraçades.
    onatge

    ResponElimina
  4. Molt bo. Un dels millors que t'he llegit. Ens trobarem a la cruïlla.

    ResponElimina
  5. Què els anys SUMIN!, aquest és el veritable sentit del pas del temps!, a vegades ens desorientem...

    Abraçada!

    ResponElimina