Pel carrer un gat
amb cinc vides...
Ja no hi ha mosquits.
Algunes gavines
dormilegues a
la teulada veïna,
el mar ja els
prepara l’esmorzar.
El sol ja s’ha
tret el pijama
es lleva i diu
bon dia!
Els arbres són
un regal pels ulls
i un exemple per
la pròpia identitat,
la fidelitat a les arrels.
La brisa és una
abraçada.
z
onatge
Abraçada d'arrels,
ResponEliminatan fidel.
molt bon dia! abraçada de primavera onatge!
ResponEliminaAra ja val més dir Bon Migdia.
ResponEliminaOnatge, és un encant aquest poema, un d'els que m'ha agradat més, i la fotografia del gat és tant tendra...
Una abraçada d'aquestes de brisa.
Irina
Bon matí a prop del mar, un luxe accessible. Jo l'he viscut a muntanya, avui, tan diferent però tan reconfortant.
ResponEliminaUna abraçada i bona setmana.
Jordi Elfreelang Irina i Galionar, la meva gateta Maulet us dóna les gracies per la vostra companyia.
ResponEliminaDes del far amb la Maulet.
onatge