La pluja és una
carícia de set.
Els calendaris passats
ja no floriran.
La papallona
més papallona
es perdrà entre
les flors.
L’adéu quedarà
humit entre
els llavis.
Serem fred
de fred
fins l’abraçada
final.
A l’escorça
de l’arbre
quedaran les
teves inicials.
Potser la meva
sang ja haurà
perdut el tremp
i ja no tremparà el neguit.
I l’enyorança
serà una flor
amb déu mil pètals.
El vent vindrà
prenyat de brisa.
Tot naixement
té el seu poema
de l’acabament.
onatge