dissabte, 2 d’abril del 2011

Sencers...














A l’ombra

dels arbres.

Assegut al banc

de la tranquil·litat.

Fragments

de núvols.

A la vida

potser tot

només és

un fragment.

Fins i tot

nosaltres no sé

si mai

arribem a ser

sencers...


onatge




Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

7 comentaris:

  1. Jordi Dorca2 d’abril del 2011, a les 17:03

    Sencers per a la calma d'un vers,
    tan ple.

    ResponElimina
  2. Filadora2 d’abril del 2011, a les 17:43

    Som una pila de trossets. :)

    ResponElimina
  3. Galionar2 d’abril del 2011, a les 19:27

    Fragments dins el gran Univers... De fet, és bonic que sigui així.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Maijo Ginovart 2 d’abril del 2011, a les 19:51

    Sencers a mitges, mitjanament sencers... Sentir que formem part de la universalitat és més que encoratjador.
    Avui, els teus versos no tenen pressa, ens arriben fragmentats, suspesos en el cel com els núvols del poema.

    ResponElimina
  5. novesflors2 d’abril del 2011, a les 22:18

    Quan un instant és sublim, és sencer dins un món fragmentari.

    ResponElimina
  6. Joan Guasch2 d’abril del 2011, a les 22:32

    Potser si fossim sencers no tindríem ja motius per buscar. Llavors, quin sentit tindria, tot plegat?

    ResponElimina
  7. onatge5 d’abril del 2011, a les 21:14

    Jordi, Filadora, Galionar, maijo, novesflors i Joan, gràcies per ser sencers/es...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)