Got trencat,
ni mig ple
ni mig buit,
senzillament no
hi ha got...
En cada tros de cristall
s’hi reflexa una
espurna de passat.
A molta proximitat,
el cristall acaba tallant.
Qui ho diu que això
que escric no sigui un poema?
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No m'atreviria ni a insinuar-ho. Feia dies que no brillava el far.
ResponEliminaFins aviat.
Bonica llum ens arriba des del teu far. Continua enviant llum als nostres ulls, als nostres cors.
ResponEliminaMolt maca la poesia.
petons de maduixa
Alguns cristalls també m'han fet un bon tall al dit, potser és que m'aproximava on no m'havia d'aproximar!!!
ResponEliminaI tant que és un poema!
Sovint també penso que el got no pot estar ni mig ple ni mig buit... sovint em trobo en que no hi ha ni got.
ResponEliminaQualsevol mot pensat i per pensar pot esdevenir poesia.
Ànims onatge! que tal i com diuen després de la tormenta sempre arriba la calma, i tu des del far, de ben segur que ja ho saps!
Salut i força! Una abraçada.
Ningú no ho podria dir, i si algú ho diu, no li faces cas.
ResponEliminaJo diria que és un poema, nascut de la creació. És un signe esdevingut paraula, que reflecteix bocins de vida.
ResponEliminaAra no sé si jo fa dies que no passava o si tu no escrivies... o potser una mica de tot, vaig estar desconnectada ben be 10 dies. Però això que escrius sí que és un poema... o és que algú ha dit el contrari? No pas totes aquestes noies de la blog-colla que llegeixo per aquí.
ResponEliminaUna abraçada cap al far.
Compte amb els vidre que tallen!!!
ResponEliminaViure sempre comporta trencar algun tassó i tallar-se, tot i que a vegades hi ha massa vidres escampats. Haurem d'agafar-los amb molta cura, un a un, i esmolar-los si cal, per tal que no ens tallin el cor.
ResponEliminaUn abraçada sense tall!
Està bé això ara no hi ha got, només hi ha petits trossets de vidre que puc convertir en estrelles imaginàries, amb les quals puc febricar un collaret per la reina de les fades...
ResponEliminaSi tu ho vius com una poesia, ningú té dret a dir el contrari.
Petons,
M. Roser