Pujarem
al núvol
i serem pluja.
A temps de sal
ens estimarem
com un llangardaix.
Quan la lluna
obri la cremallera
serem nit...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
I mira que els llangardaixos s'arriben a entortolligar! Imatges precioses.
ResponEliminaI el millor de tots...serem.
ResponEliminaHola Joan i Núria, ja som nit.
ResponEliminaDes del far amb la nit.
onatge