Amb gramàtica
de lluna,
vaixell de nit.
I en cada roca
un port,
i vela d’esperit.
La llibertat
de viatjar
a l’infinit.
L’ancoratge
d’un mateix
i la presó
personal...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
La gramàtica de lluna és la que més m'agrada.
ResponEliminaVolia dir el mateix que ha dit Novesflors.
ResponEliminaHola novesflors i Jordi, potser som tres llunàtics...
ResponEliminaDes del far bona lluna.
onatge