Batejat a tu...

Temps de silenci

assegut a l’arbre

del silenci.

Passa el vent

i saluda,

les gavines

diuen hola,

les fulles:

ha estat un plaer,

el sol va fent

el seu camí,

passa l’antipatia

i no em diu res...,

l’alegria fa dansar

la gresca de viure,

passa la mort

i em mira de reüll,

segueixo respirant silenci,

passa l’enveja i fa

com si no em veiés,

la xafarderia em vol

estirar de la llengua...

no li dic ni mu,

passa la saviesa

i amb senzillesa

compartim diàleg

com dos amics de

tota la vida,

passa un gos,

carícia i companyia,

quan veig a

la sinceritat, sembla

que s’ofegui,

no diu res...,

passa un polític

i li cauen les promeses

caducades i arnades

de tot arreu...,

passen les creences

i els dic, que

passin que passin...,

passa el crit

amb la boca oberta...,

deixo que passi,

passa la mentida

i l’engego a dida!

arriba la senzillesa

i compartim una

bona estona,

dóna gust estar amb ella,

passa la malícia

i ni me la miro,

arriba la calma

i juntament amb

el silenci, és un cant

de vida un poema

d’ara i aquí.

Encara assegut

al costat de l’arbre,

arriba la lluna

i tot retroba la vida

i la força del seu cor.

Beneït silenci,

estic batejat a tu...

onatge