dimecres, 6 d’abril del 2011

Pensaments...










Se’m rovellen

els ulls però no

la mirada.

Al coixí de demà

no hi puc

ni vull dormir-hi mai.

M’agraden

els núvols,

no es poden

posar mai

en una gàbia...

onatge

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

8 comentaris:

  1. Galionar6 d’abril del 2011, a les 22:49

    A mi m'agrada molt el poema. Els núvols, com la boira, no podem engabiar-los. Són lliures, però potser ells no ho saben.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. onatge6 d’abril del 2011, a les 23:32

    Hola Galionar, els deu passar com a algunes persones que són lliures i no ho sabem. Ja saps que m'agrada jugar amb les paraules, i aquell dia el poema va sortir així...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  3. Quadern de mots7 d’abril del 2011, a les 8:59

    A mi el què m'ha agradat és això de rovellar els ulls però no la mirada. Pot voler dir tantes i tantes coses...
    Fins aviat

    ResponElimina
  4. Pilar7 d’abril del 2011, a les 9:24

    Un coixí de núvols, cuiden els teus ulls, avui i ara.

    ResponElimina
  5. Catalina Cerdó7 d’abril del 2011, a les 11:12

    No és el temps que rovella les mirades...
    Una abraçada sense rovell!

    ResponElimina
  6. Carme Rosanas7 d’abril del 2011, a les 11:14

    El coixí de demà... dormir-hi, potser no ... però a vegades em sembla com si l'anés omplint de plomes...

    Bon dia onatge.

    ResponElimina
  7. Maijo Ginovart 7 d’abril del 2011, a les 13:04

    El rovell també és solera. Tot té la seva bellesa. Aquest poema em dóna visió d'ocell.
    Que tinguis molt bon dia.

    ResponElimina
  8. onatge12 d’abril del 2011, a les 23:19

    Hola Quadern de mots, Pilar, Ventafocs, Carme i maijo perdoneu el meu retard, de vegades el sant se me'n va al cel...

    Des del far una gran abraçada.
    onatge

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)