dimecres, 6 d’abril del 2011

Entre lluna i lluna...














T’he fet un collaret

de mots amb tanca

de poema.

Els versos són flors

nascudes del teu jardí.

Entre llàgrimes

i rosades i un mar

de destí, l’eco del silenci

que tan es fa sentir,

que tan ens ha unit.

I entre lluna i lluna

un creixent i un


minvant...

z

onatge

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

7 comentaris:

  1. Jordi Dorca6 d’abril del 2011, a les 16:13

    Gràcies, Onatge.
    I amb collarets de llum, com deia aquell.

    ResponElimina
  2. novesflors6 d’abril del 2011, a les 17:46

    Sí, hi ha mots que són perles.

    ResponElimina
  3. Rafael Meyerhofer6 d’abril del 2011, a les 18:46

    sentir l'eco del silenci que tot ho uneix o separa, dins una mateixa lluna, un tot...un bonic collaret Onatge, desde el far de Calella una abraçada.

    ResponElimina
  4. Maijo Ginovart 6 d’abril del 2011, a les 20:15

    Tota una joia!

    ResponElimina
  5. Unknown6 d’abril del 2011, a les 20:20

    M'ha encantat!
    Salutacions

    ResponElimina
  6. Carme Rosanas6 d’abril del 2011, a les 21:51

    I jo que no porto mai collarets, veus? aquest em sembla preciós!

    ResponElimina
  7. onatge6 d’abril del 2011, a les 21:56

    Justa la fusta Jordi, com deia aquell...

    novesflors, gràcies per...les teves.

    Rafael de far a far...

    maijo, rovellada...

    Ariadna, a mi també...

    Carme, només està embastat amb fil de sentiments...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)