dissabte, 5 de març del 2011

El teu caliu...










Ets temps en el temps,

vida que em batega a les venes,

somriure al paisatge,

la rosada de l’enyor,

pensi o no pensi,

sempre estàs amb mi,

no hi ha distància

que ens pugui separar ni allunyar.


Ara miro el mar

i és com si arribessis

a la platja, et veig.

Ja no recordo un abans sense tu.

Ets vida, ets plor i alegria.

Acluco els ulls i et veig,

et sento, escolto l’eco

del teu somriure, la

teva mirada que omple de vida.

Ara el sol em porta

el teu caliu...

a

onatge

5 comentaris:

  1. Mentre hi hagi caliu i poemes que sàpiguen mantenir-lo, hi haurà vida intensament viscuda.

    ResponElimina
  2. Quin poema més bonic, començant pel títol.

    ResponElimina
  3. Som temps, i poca cosa més.
    Un poema molt bonic, onatge.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. A vegades un simple gest ens aporta caliu, fa que ens sentim millor, i ens sentim estimats, l'altre dia mateix em van fer una abraçada quan tenia molt de fred, allà es va encendre un caliu, i ara no sé que he de fer.
    Un bellísssim poema.
    Una abraçada, Irina

    ResponElimina
  5. M'ha agradat. M'has fet pensar en les meves passejades vora el mar. En quan m'assec de cara a l'horitzó i em perdo entre els meus pensaments mentre m'abraça la salabror de la mar...

    ResponElimina