dilluns, 28 de febrer del 2011

Silenci, sí gràcies...











Per
degustar

silenci no em

cal un claustre.

El bon silenci

creix com

una flor

i cada pètal

és un tresor.

Silenci quan

segueixo el vol

del meu respirar,

silenci quan

tothom vol cridar,

i quan l’interior

parla fluixet...

onatge

8 comentaris:

  1. El bon silenci, quina rosada per a l'ànima...! També existeix, però, el mal silenci, aquell que voldríem lluny i que ens esquinça...
    El Llorenç ja té 3 dentetes i fa dringar les teves culleretes! Trenca el silenci d'una forma deliciosa!
    Una abraçada des de la foscor.

    ResponElimina
  2. Hola Jordi veig que el silenci ha arribat fins a Torelló. Gràcies.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  3. Hola Galionar, és veritat hi ha un silenci que ofega, que oprimeix... Però cal anar trencant els baules que ens uneixen a ell. Felicitats per les dentetes del Llorenç.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  4. Hola novesflors, quin gran amistat el silenci volgut...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  5. Silenci per parlar amb tu mateix...

    ResponElimina