dimarts, 15 de febrer del 2011

Cada flama té un temps de foc...














Em sembla que tot té i és un temps infinit,

però no, tot el que neix i té vida

té un temps ni curt ni llarg, però sí finit,

i definit per la pròpia vida.


Cada flama té un temps de foc.

Cada núvol té un temps de pluja.

L'amor pot ser infinit però té data de caducitat.

Cada cor té un riu de sang de vida

però arriba un dia que es desbordat

per la pròpia vida, i mor.


No podem conservar temps en almívar.

El temps és una flor de temps present

i té l'aroma de l'ara i aquí.

Hi ha un temps de ferida oberta

i un temps de ferida tancada.

Tinc un temps a la pell

i m'ha anat traspassant endins.

Hi ha un temps de dormir plàcidament.

Hi ha un temps d'espina sense corona

i un temps que la pròpia espina és la corona...

onatge

5 comentaris:

  1. M'has deixat trasbalsada...just aquesta vesprada parlava sobre açò. Hi ha gent que no ho entén.

    "L'amor pot ser infinit però té data de caducitat." Que bé que ho expliques :)

    ResponElimina
  2. Si que fas una bona reflexió,
    potser si ens ho miressim d'aquesta manera aprofitariem més cada instant que ens regala la vida...
    M'agrada molt tot plegat ONATGES!
    Una abraçada desde el Maresme.

    ResponElimina
  3. Tenim temps de tot, però em de saber aprofitar-lo be!
    Genial, m’agrada’t molt!

    Salut.

    ResponElimina
  4. Com vols que l'amor sigui caduc si és ben bé dins la teva ànima?...un petó, Onatge!

    ResponElimina
  5. Senyoreta, Carme, magazine.cat i Núria vosaltres sou la flama del temps d'ara...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina