Ara plovisqueja
i en cada gota
hi veig altres pluges
bressol d’altres tempestes.
A cada fred
la seva flama.
A cada llàgrima
el seu somriure.
I cada tristesa
té la seva feta...
Plovisqueja damunt
del pa tou.
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En cada gota un oceà sencer...
ResponEliminaGotes de vida i pluja.
ResponEliminaOn hi ha aigua, hi ha vida
ResponElimina"A cada fred
ResponEliminala seva flama.
A cada llàgrima
el seu somriure."
Un plaer llegir-te, Onatges.
Des de vora mar, et salude.
Sí, tot un plaer aquest poema! Gràcies, onatge!
ResponEliminaBonic, haurien de ser llàgrimes de llet per endolcir el pa...
ResponEliminaEsperançador el missatge que sempre es pot trobar l'altra cara de la part més trista...
ResponEliminaUna abraçada, també des d'un paisatge plujós.
Una abraçada a totes i tots. Aquest blog sense la vostra companyia, no seria res.
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge