dimecres, 16 de febrer de 2011

Ara plovisqueja...














A
ra plovisqueja

i en cada gota

hi veig altres pluges

bressol d’altres tempestes.

A cada fred

la seva flama.

A cada llàgrima

el seu somriure.

I cada tristesa

té la seva feta...

Plovisqueja damunt

del pa tou.

onatge

8 comentaris:

  1. "A cada fred
    la seva flama.
    A cada llàgrima
    el seu somriure."

    Un plaer llegir-te, Onatges.
    Des de vora mar, et salude.

    ResponElimina
  2. Sí, tot un plaer aquest poema! Gràcies, onatge!

    ResponElimina
  3. Bonic, haurien de ser llàgrimes de llet per endolcir el pa...

    ResponElimina
  4. Esperançador el missatge que sempre es pot trobar l'altra cara de la part més trista...
    Una abraçada, també des d'un paisatge plujós.

    ResponElimina
  5. Una abraçada a totes i tots. Aquest blog sense la vostra companyia, no seria res.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina