No premis
tan les dents,
demà no
podràs besar...
****
T’has abraçat
al consumisme,
i ara no saps
ESTIMAR...
****
Pregues i reses
reses i pregues,
però no saps
quina cara
té la lluna,
ni com és el sol...
****
Has amagat
tan la veritat,
que ara ja no
saps on la tens...
****
Crides, crides
i tornes a cridar,
però ja no
t’escolta ningú...
onatge
és molt trist que no t'escolti ningú, però bé, a vegades t'ho mereixes.
ResponEliminaMolt sincer onatges.
una abraçada, Irina
Per molt de mal que s'haja fet, cridar i no ser escoltat deu ser una sensació horrible...
ResponEliminaSembla que la vida li passi comptes. M'agrada molt "No premis les dents/ no podràs besar".
ResponEliminaUna abraçada, company!
Millor besar que serrar les dents....massa dentistes i poca poesia en aquest món....salutacions sense cridar esperant que arribin dalt del far!
ResponEliminaIrina tal com tu dius hi ha persones que es mereixen que ningú se les escolti...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Maria estic segur que coneixes a persones que o bé no te les escoltes o no t'interessa gens el que diuen...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Camarada maijo quan vaig escriure això no recordo si epnsava en persones concretes, però no em resultaria gens difícil de torbar-ne...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Elfreelang ha arribat al far, de fet és com una espècie de retrat robot de determinades persones...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Quantes veritats!!!
ResponEliminaEn els darrers dies, premo molt les dents, crec que es el resultat de haver deixat de fumar... Però com no tinc a qui besar... de moment no hi fa res, ja passara.
Per sort,això no fa que ningu m'escolti, hehehe....
Nanit onatges.
Hola Anna benvinguda la teva companyia. Deixa reposar les dents...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge