dissabte, 26 de febrer del 2011

No recordo...











No recordo

el teu nom,

però tinc

la teva mirada.

Tot és sang

de record.

Pa de carícia.

Aigua de la set.

Foc amb flama

a dos...

Lluna de la

mateixa nit.

Prendre el sol

amb el mateix

poema...

onatge

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

6 comentaris:

  1. Galionar26 de febrer del 2011, a les 16:10

    Pot ser més punyent tenir la mirada d'algú en el record que no pas recordar el seu nom. Bé, o no, dependrà de si el record és agradable o fa mal... Prendre el sol amb el mateix poema, una imatge fantàstica.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Irina26 de febrer del 2011, a les 19:11

    No hi ha res més bonic que les mirades.
    Certament és el primer que has de mirar quan veus una persona.


    "Sabe si alguna vez, tus labios rojos,
    queman invisible atmósfera abrasada,
    que el alma que hablar puede con los ojos, también puede besar con la mirada"
    Bécquer

    Una abraçada, Irina

    ResponElimina
  3. Joan Guasch26 de febrer del 2011, a les 20:04

    aquesta sang de record... contundent! És com si els records ens donéssin la vida.

    ResponElimina
  4. onatge27 de febrer del 2011, a les 21:58

    Galionar, estic amb tu, un nom és un nom, però la força d'una mirada, el seu poema...

    Des del far amb vent.
    onatge

    ResponElimina
  5. onatge27 de febrer del 2011, a les 21:59

    Irina és com tu dius, una mirada atansa, abraça, convida o rebutja...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  6. onatge27 de febrer del 2011, a les 22:00

    Hola Joan, jo de vegades dic que qui no té records, no viu...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)