Un collaret de paraules,
sense tanca, només
un verb de conjugació oberta.
Els sentiments fan
els seus líquens
i s’arrapen en la
nostra nuesa.
Freda, l’abraçada
de la solitud.
El somriure es fa ocell
i vola totes les distàncies.
La flama de la carícia,
el caliu que no crema.
El crit dels llavis
que parlen muts...
Les arracades de silenci
mentre la cançó
entre cos i cos
canta que
cantaràs...
onatge
Potser el collaret no té tanca però aquest poema m'encanta! :)
ResponEliminaParaules com perles. Em provaré aquest collaret.
ResponEliminamaijo m'encanta que t'encanti...
ResponEliminaDes del far una abraçada sense tanca.
onatge
novesflors et desitjo que en vingui bé...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge