Un alfabet sempre
amb la clau
al pany...
De M’aclame a tu, de
Vicent Andrés Estellés
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Hola Onatges... Estic deixant aquest comentari a tots els blogs amb una entrada com la teva...
ResponEliminaSilenci... "sou vosaltres que heu fet del silenci paraules"
Passen els anys i la lletra d'aquesta cançó continua plenament vigent...
Jordi estic completament d'acord amb el que dius...
ResponEliminaDe fora vingueren que de casa ens tragueren...
Des del far una abraçada de lluita.
onatge
Lluita...Ara és el que toca. Al País Valencià comencem a prendre força i consciència.
ResponEliminaFarem el que siga per la nostra llibertat.
M' uneixo a vosaltres, fem força tots plegats
ResponEliminaLa vergonya em porta al silenci.
ResponEliminaDesprés vindrà el crit de tot un poble unit!
Estic plenament d'acord amb la teva protesta, i també m'uneixo a vosaltres
ResponElimina