Només sóc fulles
i branques i no
sé si amb bon fruit,
de l’arbre de la vida.
Només sóc pluja
dels núvols de viure,
maduro al sol,
el temps posa l’almívar.
Només sóc silenci
de silenci en l’eco
del gran crit,
m’agrada la seva veu
quan em parla sense cridar...
Només sóc una fràgil flama
del gran foc que
mai no para de cremar.
Només sóc el clau
del calendari
de la vida.
Només, però
ja en tinc prou...
a
onatge
Només sóc una lectora que l’hi ha agradat el post. :o)
ResponEliminaAquestes petites coses que dius que ets, són el suport vital de totes les altres coses.
ResponEliminamagazine.cat celebro qeu t'hagi agradat, ha nascut de dins sense additius ni transgènics...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Albert, és veritat el que dius, tantes coses petites qeu al gent es perd, esperant les MOLT grosses...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge