Hi ha un silenci...

Hi ha un silenci que

va a cavall de l’aire.

Un silenci que ajuda a respirar.

Quan l’enyor es fa cançó,

jo hi poso la lletra.

Ara plou suament.

Cada gota d’aigua

és com una arracada

a les orelles del somni.

Cauen les fulles dels arbres.

El poema queda xop de fecunditat.

I enllà més enllà s’albira

un sol que avui ha nascut

però jo no he vist.

Les últimes carícies han

deixat un rastre humit a la meva pell.

Segueix plovent.

La tarda sembla l’etapa

grisa d’un pintor.

Els paraigües semblen

flors impermeables.

Els mots tenen gotes

de pluja a l’accent.

La gramàtica és en

paper d’humitat.

Avui el brindis

entela la copa.

La pluja fa créixer i florir l’enyor.

Pluja, llàgrimes naturals,

el cel també té el seu plor...

z

onatge