dimecres, 2 de febrer de 2011

Neixen i s'esvaeixen...












Camins que neixen i s’esvaeixen.

L’arbre de la tristesa també té arrels,

i cada flor té pètals de pena.

El sol surt cada dia pels que s’ho mereixen

i pels que no s’ho mereixen,

o s’ho mereix tothom?


Cada camí té la seva

tendresa i la seva tristesa,

per això és camí. Cada camí és un món.


Ulls amb la mirada de vidre.

Mans gelades com la neu de l’hivern.

Però al bressol del cor hi ha l’amor infant,

o no tant infant però sí amor.

I l’amor plora i gemega i somriu,

però també té llavis de

felicitat i cor per compartir...


El pensament és com una eura que

voreja i salta marges,

i té set, i vol sol,i dia i nit.

El pensament és jove i àgil, i vell i cansat.

El pensament és, segons

les arrels que té...

onatge

3 comentaris:

  1. El pensament és segons les arrels que té; i les arrels són també segons el sòl de què es nodreixen. Entre altres coses.

    ResponElimina
  2. Totes les formes de pensar son positives quan no vulneren la llibertat de pensament del esser humà.

    ResponElimina