Miro endavant sense que
hi hagi davant, tot
és proximitat i llunyania.
La boira ha fugit
segurament per avorriment.
Al terrat veí encara
hi ha la bugada estesa.
Tinc un lleuger bum bum
dins del cap, ja passarà.
Ara la llum del sol retalla
les muntanyes a l’horitzó.
M’arrenco una pell del front.
Penso en un cafè,
però ja en porto tres...
El silenci de la tarda.
La Maulet dorm al llit.
La Fosca ho fa al seu sofà.
Tarda de paraules i pensaments...
onatge
Les imatges es recreen en la letàrgia de la quotidianitat. Passa la tarda, neixen paraules. Hi ha vistes qie paga la pena contemplar, des de la teva finestra.
ResponEliminaBenvolguda Pilar la tarda és la teva visita...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge