dimarts, 22 de febrer del 2011

Esclavituds...













Només podem

ser esclaus de

nosaltres mateixos,

després ens farem

addictes a les

esclavituds...


Som lliures,

però també

ho hem de ser

de nosaltres.


Els límits

de vegades

són limitats...


onatge

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

6 comentaris:

  1. Anònim22 de febrer del 2011, a les 19:23

    Quanta raó veig a les teues paraules, benvolgut Onatge. Esperem que els deus t'escolten.
    Salut des de terra ferma.

    ResponElimina
  2. myself22 de febrer del 2011, a les 20:36

    Lliures de les nostres pròpies cadenes... i que difícil que ho poses i quanta raó que tens.
    Petons!

    ResponElimina
  3. onatge24 de febrer del 2011, a les 0:03

    Ai Olguen de vegdes els Déus escolten música amb els auriculars posats...

    Des del far salut.
    onatge

    ResponElimina
  4. onatge24 de febrer del 2011, a les 0:04

    myself de vegades parlo en veu alta i si tinc un boligraf a la mà...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  5. Helena Bonals24 de febrer del 2011, a les 10:44

    He comentat el teu poema al meu bloc.

    ResponElimina
  6. Alba24 de febrer del 2011, a les 21:11

    No hi ha res pitjor que ser esclau d'un mateix! Llibertat!!... és una paraula tan bonica, real i plena de connotacions...

    Salut i força Onatge!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)