dilluns, 7 de febrer del 2011

L'instant...









L’instant

és feble a la fornal de viure

i és fort a l’enclusa del cada dia.

L’instant que fa sortir el sol

o la lluna, el que obre la

cremallera dels núvols

i neix i surt enfora la pluja,

de vegades amb la bufanda

de la tempesta, l’instant

entre llàgrima i somriure,

entre la rosada als llavis

i la carícia que els acarona...


Per les arestes del temps

van florint flors

i hi anem perdent els pètals,

també de les arrestes

atalaiem el mar on sempre

hi tenim viatge

amb vaixell de paper,

la vela del poema,

el timó del vers,

els rems de la metàfora

i l’ancora de la penyora...


Dins del cor, l’almívar

de la sang, el galop

dels sentiments, el batec

de viure i volar

amb l’estel de vida.


Servem tot el que ens penetra

se’ns llaura sembra i arrela

a la terra

de l’ànima...

a


onatge


1 comentari:

  1. Sempre he pensat que amb

    "la vela del poema,
    el timó del vers,
    els rems de la metàfora"

    l'instant perdura molt més!

    Un poema preciós per guardar instants, el d'escriure, el de llegir-lo.

    Una abraçada.

    ResponElimina