La fotografia original, és d'una meva
amiga, jo només l'he destrossada...
No em busquis
entre la multitud,
estic amb el silenci,
a la platja de
les no promeses,
amb el far que
abraça les barques
fins a bon port.
Estic amb les paraules
i un llibre a les mans.
No em busquis ni
a missa de dotze
ni de tretze...
Estic amb els ocells
i els arbres que sempre
són sincers i fidels.
Amb la lluna que
sempre té un
plat a taula.
En la profunditat
de la metàfora.
En les baules
que uneixen però
no esclavitzen...
onatge
Segur que estàs en "la profunditat de la metàfora", només des d'aquest lloc pots crear aquests magnífics poemes.
ResponEliminaUna abraçada
Hola Montserrat, de vegades les paraules són com una metzina, estels que enlairen, la gavina que ens fa volar deixant les pedres ran de camí...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
On estàs ha de ser un lloc bonic, perquè les teves paraules destil.len serenor.
ResponEliminaSalutacions,
Vull perdrem en aquest lloc, però no el trob.
ResponEliminaUna abraçada!