Poema, vaixell de paper
abraçat pel mateix mar.
Els versos no tanquen les ferides
però calmen soledats.
Encenen un foc pel fred.
Són la carícia en l’absència.
Traspassen portes i muralles.
Són l’almívar pel dolor...
El paper és coixí i abraçada.
La metàfora és aigua i és set,
és ofec i és vent,
és viatge i estel,
arribada i naufragi...
onatge
Els poemes són una porta per on podem buidar el cor d'angoixes, quan ja no ens n'hi caben més. Potser per això hi ha persones que no podríem viure sense ells.
ResponEliminaUna abraçada i bon diumenge.
Hola Galionar, els poemes són com una fórmula magistral receptes d’herbolari... Aire per respirar, viatge, sentiments a sol i serena...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge