Entra un glop
de vent i demana
per sortir, surto
amb ell.
Em dóna la mà
i el segueixo,
m’ensenya camins
que no coneixia...
No estimis
amb usura,
l’amor no
vol clausura.
Estima sense ofegar,
l’amor necessita respirar.
Qui estima
no abraça
amb paranys
ni enganys...
onatge
Tot un manifest, onatge, que jo signaria de seguida. L'amor necessita respirar...
ResponEliminaQuantes coses es poden sentir dir al vent.
ResponEliminaAmor de Déu, amor filial,
ResponEliminaamor platònic, amor passional,
amor fratern, amor maternal...
Quantes classes d’amor hi ha?
Quantes etiquetes! Què complicat!
difícil d’entendre, difícil de resoldre.
Al cap i a la fi, l’amor, com a tal
ha de ser simple i bo de compondre.
Il·limitat, sense condicions,
sense demandes o peticions,
sense lligams ni subjeccions.
Que acalora, però no consumeix.
Que abraça, però no comprimeix.
Que dóna, i mai exigeix.
Una abraçada!
Carme, gràcies pel teu respirar...
ResponEliminaPilar gràcies pel teu vent...
Ventafocs, mare de déu dels 13 dolors...
Des del far una abraçada.
onatge