divendres, 4 de febrer del 2011

Entra...

















Entra un glop

de vent i demana

per sortir, surto

amb ell.

Em dóna la mà

i el segueixo,

m’ensenya camins

que no coneixia...


No estimis

amb usura,

l’amor no

vol clausura.

Estima sense ofegar,

l’amor necessita respirar.


Qui estima

no abraça

amb paranys

ni enganys...


onatge

4 comentaris:

  1. Tot un manifest, onatge, que jo signaria de seguida. L'amor necessita respirar...

    ResponElimina
  2. Quantes coses es poden sentir dir al vent.

    ResponElimina
  3. Amor de Déu, amor filial,
    amor platònic, amor passional,
    amor fratern, amor maternal...
    Quantes classes d’amor hi ha?

    Quantes etiquetes! Què complicat!
    difícil d’entendre, difícil de resoldre.
    Al cap i a la fi, l’amor, com a tal
    ha de ser simple i bo de compondre.

    Il·limitat, sense condicions,
    sense demandes o peticions,
    sense lligams ni subjeccions.
    Que acalora, però no consumeix.
    Que abraça, però no comprimeix.
    Que dóna, i mai exigeix.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Carme, gràcies pel teu respirar...

    Pilar gràcies pel teu vent...

    Ventafocs, mare de déu dels 13 dolors...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina