dilluns, 28 de febrer del 2011

Silenci, sí gràcies...











Per degustar

silenci no em

cal un claustre.

El bon silenci

creix com

una flor

i cada pètal

és un tresor.

Silenci quan

segueixo el vol

del meu respirar,

silenci quan

tothom vol cridar,

i quan l’interior

parla fluixet...

onatge

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

8 comentaris:

  1. Jordi Dorca28 de febrer del 2011, a les 17:11

    Fluixet, fluixet com una onada vostra.

    ResponElimina
  2. Galionar28 de febrer del 2011, a les 18:52

    El bon silenci, quina rosada per a l'ànima...! També existeix, però, el mal silenci, aquell que voldríem lluny i que ens esquinça...
    El Llorenç ja té 3 dentetes i fa dringar les teves culleretes! Trenca el silenci d'una forma deliciosa!
    Una abraçada des de la foscor.

    ResponElimina
  3. novesflors28 de febrer del 2011, a les 19:47

    És un amic, el silenci.

    ResponElimina
  4. onatge28 de febrer del 2011, a les 22:48

    Hola Jordi veig que el silenci ha arribat fins a Torelló. Gràcies.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  5. onatge28 de febrer del 2011, a les 22:50

    Hola Galionar, és veritat hi ha un silenci que ofega, que oprimeix... Però cal anar trencant els baules que ens uneixen a ell. Felicitats per les dentetes del Llorenç.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  6. onatge28 de febrer del 2011, a les 22:51

    Hola novesflors, quin gran amistat el silenci volgut...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  7. Guspira2 de març del 2011, a les 22:13

    Silenci per parlar amb tu mateix...

    ResponElimina
  8. Catalina Cerdó19 de febrer del 2012, a les 12:58

    interessant....shhhhhhh, silenci. ;)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)