dilluns, 21 de febrer del 2011

Cauran els murs...











(escrit un 11 de setembre)


Re
galima la nit

sense lluna.

Però el gran crit

ja traspassa

el silenci...


Cauran els murs

o els enderrocarem.

La lluita sempre

és en defensa pròpia.


La injustícia arriba

un moment que ella

mateixa se suïcida...

Els injustos quasi mai

no són ajusticiats.


Regalima la nit

sense lluna.

Estripem els núvols

esperant la llibertat

de la pluja.


El sol es va posant

al bany maria...


onatge

1 comentari: