(escrit un 11 de setembre)
Regalima la nit
sense lluna.
Però el gran crit
ja traspassa
el silenci...
Cauran els murs
o els enderrocarem.
La lluita sempre
és en defensa pròpia.
La injustícia arriba
un moment que ella
mateixa se suïcida...
Els injustos quasi mai
no són ajusticiats.
Regalima la nit
sense lluna.
Estripem els núvols
esperant la llibertat
de la pluja.
El sol es va posant
al bany maria...
onatge
La llibertat es el be més preuat.
ResponElimina